Siguen apelando a la libertad y al prohibido prohibir. Libertad para torturar a un animal y hacer de ello un espectáculo que además nos cuesta dinero a todos, para que unos pocos se enriquezcan. La libertad está muy bien cuando todo el mundo tiene sentido común. Pero éste es el menos común de los sentidos, y por eso existen las leyes, porque siempre hay energúmenos.
También se han atrevido a apelar a la tradición. Sí, es tradición y es historia. ¿Por eso debe perpetuarse? Más nos valdría entonces quemar a las brujas (que siguen robando a través de la tele aprovechándose de la ignorancia de otros). Las corridas de toros son una tradición histórica, sí. Pero no son ni arte, ni cultura. Bueno, quizás cultura sí, en tanto que es algo que nos distingue de los animales, ya que éstos no gozan con el sufrimiento de otros.
Gracias a la hipocresía de demasiados políticos catalanes que, sin embargo, quieren mantener (e incluso blindar) los corre-bous de Tarragona, esta iniciativa se ha tildado de nacionalista-antiespañolista. Pero se trata de algo mucho más importante, se trata de MORAL. La misma que les falta a éstos que, por miedo a perder votos, no quieren completar la faena.
Por cierto: los dos grandes partidos catalanes (P¿s?C y Conveniencia y Unción), han dado libertad de voto a sus parlamentarios. Les sugiero que lo hagan cuando haya listas abiertas en las elecciones. De momento votamos a partidos, y su posición en el Parlament debe ser unánime. Con listas cerradas, por ejemplo, los escaños deberían pertenecer al partido; y si alguien se larga del partido (tránsfuga), no se lleva el escaño, se le sustituye.
Bueno, de momento nos alegraremos porque, como ha dicho el portavoz de Prou!, hoy el mundo es un poquitito mejor. Hasta que el PP haga hablar al Tribunal Constitucional…
1 comentario:
Voy a copiar lo que contesté a dos conocidos míos que decían que todas las prohibiciones les ponían tristes (uno añadía además que el sufrimiento de cerdos en granjas era mayor, pero menos mediático). (es en catalán, perdonad las faltas):
També us posa trists la prohibició de baralles de galls? de gossos?
I la “tradició” de llençar una cabra de la torre de l’església? Tampoc hauria de esser prohibida?
Ni cap altra mena de maltractar essers vius, siguin animals, nens, dones...?
La prohibició de caçar animals en perill d’extinció, de arrencar plantes i llençar escombraries o substàncies tòxiques a tot arreu, de prendre foc als boscs...?
La prohibició de casar nenes de 10 anys amb homes de 40? I d’altres pràctiques encara existents a molts països?
La prohibició del treball infantil? De l’explotació a la feina? D‘esclavitud? Tampoc?
La prohibició de violar la dona en el matrimoni? Hi havia gent que protestava quan es va prohibir, al considerar-lo una “intromissió en la vida privada i familiar”. Aquesta prohibició us posa trists també..?
La prohibició de conduir beguts, posant en perill la vida dels altres?
La llibertat és un gran valor, però... que passa amb que “la llibertat d’un acaba on comença la llibertat de l’altre”...?
Les mateixes preguntes les faria a aquell diputat que va dir que s’hauria de recordar el lema “prohibit prohibir”. Aquest lema va ser molt vàlid i necessari l’any 68, després d’ anys de repressió i restriccions de tota mena. Però, crec que hem avançat com a societat des de l’any 68, crec que ara no es tracta només de “prohibir prohibir” i de fer el que ens vingui en gana, sinó de fer el món una mica millor i més just per a tothom. I sense dubte, una prova molt vàlida del nivell de civilització d’una societat, és el tracte que aquesta ofereix als més febles, entre altres, els animals (Mark Twain dixit).
Sense normes de convivència – també prohibicions – hi hauria anarquia. L’anarquia pot ser molt bon sistema…però només per als més forts. Els més forts, els més ràpids, els més àgils, els més llests… Sense CAP prohibició, el món seria una selva on ningú protegiria als més febles. Però el pitjor tipus de selva possible, perquè poblat per els humans, els únics animals capaços de matar, maltractar i torturar NOMÉS per diversió, no per necessitat.
Un món sense prohibicions? Això no és cap paradís, ni nosaltres som angelets. Els humans no som tan bons com per arreglar-nos-les sense normes de convivència, imposades. Això sí que és trist, aquí us dono la raó, seria molt millor que les prohibicions no fossin necessàries. Però mentre el món sigui com és, necessitem un mínim de normes, i quan més sensible sigui la gent que té poder de decidir, els polítics, amb els que no decideixen i que ni tan sols puguin parlar – com els animals -, millor per a tota la societat.
Amb les granges: tens tota la raó, però no es pot justificar una bestiesa amb un altra, el patiment dels breus amb el dels porcs o les oques. Com quan els americans li retreien la manca de drets humans i llibertats a la Unió Soviètica, i aquells els responien amb un “i al vostre país peguen als negres”. D'aquesta mena, podríem justificar, per exemple, totes les manifestacions de discriminació de dones encara existents al “primer món” amb l’argument de que “al Iran o Afganistan les dones estan molt pitjor”. No és un argument vàlid. No es pot justificar el stalinisme amb el feixisme.
Hi estic d’acord que a vegades els polítics es passen i que hi ha normes o prohibicions absurdes i del tot prescindibles, que no serveixen per a protegir a ningú (només per a recaptar fons). Fa uns anys, l’anterior alcalde va imposar a Barcelona una “nova llei cívica” plena de prohibicions absurdes i càstigs desmesurats. Però, una prohibició de maltractar per diversió, per molt “arrelada” que sembli aquesta “tradició” en la societat, sempre és un pas endavant en la direcció correcta.
Publicar un comentario