La tortura dignifica

TRABAJAR
[Gracias, Adriana]

Verbo que aparece por primera vez en el siglo XIII. TRIPALIARE>trebajar>trabajar, no entraremos en explicaciones de evolución fonológica. Este verbo deriva del latín vulgar TRIPALIUS>tres palos, que era un instrumento de tortura parecido al cepo, formado por tres maderos cruzados donde el verdugo ataba al reo para torturarlo en el cadalso y a la vista de todo el pueblo. El significado original de este verbo era TORTURAR.

En el siglo XIV también adquiere el significado de SUFRIR. Estos significados iniciales cambian en la época del Renacimiento (no sé si esto tendrá algo que ver con que fue el momento en el cual surgió la burguesía), donde adquiere el significado de laborar.

De este verbo deriva el sustantivo TRABAJO, que conserva en la Edad Media y aun hoy en día el sentido etimológico de "sufrimiento, dolor".

En conclusión, podemos decir que el trabajo es una tortura que causa sufrimiento y dolor, la oficina no es más que el cadalso, la silla y el ordenador el tripalius y el jefe el verdugo. No hace falta explicar quiénes son el pueblo solidario y el populacho infame.

Por todo esto, nadie puede pretender disfrutar del trabajo. Sencillamente sería algo antinatural, sólo los masoquistas pueden ser felices con el sufrimiento.

TREBALLAR
[Gracias, Carles]

s. XII; del ll. vg. *tripaliare 'torturar', der. de tripalium 'mena de cep o instrument de tortura', comp. de tres 'tres' i palus 'pal', pels elements que integraven l'instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en plasmà pejorativament l'esforç que implica.

Ya me perdonaran ustedes, pero redundando en la idea, observen los significados 1 y 2 que da el diccionario Alcover-Moll de la palabra "treballar" y sus ejemplos.

Si luego observan los ejemplos que se dan para los significados 3 y 4 (usados actualmente) se demuestra que:
a) en catalán la palabreja está documentada desde el siglo XII.
b) ya a finales del S.XIII (Blanquerna, Ramon Llull) se usa con el significado moderno de currar.

Lo cual demuestra que los catalanes nos dimos cuenta de lo de la oficina, el cadalso y el ordenador doscientos años antes. Para que luego digan que somos un pueblo laborioso. I un be negre!

TREBALLAR v. tr. o intr.: cast. trabajar.
1. ant., tr. Molestar, donar turment. Que donassen tots dies una bèstia al leó per ço que no les treballàs en sen cassar, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e'l trebaylauen, Llull Gentil 6. E'ls menors serien a tort treballats et agreuiats per los maiors, Cost. Tort. I, v, 14. E, quant cascú son apetit treballa, se mostran clar maravellosos actes, Ausiàs March lxxxvii. No'm serà treball, si l'escoltar a vosaltres no treballa, dir-ne algú, Corella Obres 8.
2. refl. o intr. Sofrir; esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom; procurar amb esforç. La natura humana de Christ volch molt treballar en est món, Llull Felix, pt. i, c. 8. De bades se treballa qui vol contrastar ab aquesta obra que Déus féu, Muntaner Cròn., c. 6. Veniu a mi tots los qui treballau e sou cansats, Villena Vita Chr., c. 43. Jo t'amaré y treballaré perque hajes pau y bé, Isop Faules 8.
a) Amb complement introduït per la preposició de. Qui mas se trebalarà dels afans de Déu, Hom. Org. 3 vo. Treballant-se de rebre-la honorablement, Pere IV, Cròn. 273. Encara treballauen de mirar si alguna cosa veurien, Villena Vita Chr., c. 258.
b) Amb complement introduït per la preposició en. Vostre frare qui més treballa que vós an amar e seruir Jesuchrist, Llull Felix, pt. v, c. 2. Ab tots los metges qui treballauen en la salut sua, Tirant, c. 26. Quantes són les sollicituts e les congoxes a aquells qui's treballen en amor, Curial, i, 1. Treballau en conseruar-uos en un bon predicament, Cons. casada 16.
c) Amb complement introduït amb la preposició a. ¿Per què tant treballares a pendre'm?, Faules Isòp. 121.
d) Amb la partícula hi com a complement. Elles faran tot son poder de trametre'ls-me e y treballaran, Tirant, c. 81.
e) Amb complement introduït sense preposició. Los dos treballaren qual primer se leuaria, Tirant, c. 65. Malfactors qui treballen posar errors, Vent. Pel. 15.
f) Amb complement introduït per la preposició per. Hem trebayat per posar-hi remey, Roq. 8. Trebayem tots per conservar lo que tenim, Aurora 226.
3. intr. Aplicar-se amb un esforç sostingut a l'execució d'una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació. Alcuna dona ha molt treballat en son ofici, Llull Blanq. 20. Los lauradors qui més hi treballerien ne haurien menys [de fruits], Egidi Romà, iii, 1a, 11. A esclat de mort mos cíclops treballaren tota eixa nit, Atlàntida vii. Ell era l'amo, ell treballava; ell portava els quartos a casa, Massó Croq. 162.
a) per anal., Esforçar-se un animal o actuar una màquina, un òrgan, etc., en benefici d'algú. Bèstia que ha treballat demasiadament, Dieç Menesc. i, 19 vo.
b) Produir. «Aquestes terres treballen poc». «La nostra figuera ha treballat molt; està carregada de figues».
c) Sofrir una cosa l'esforç a què està sotmesa. «Aquestes bigues treballen massa; qualsevol dia es trencaran».
d) Robar (en llenguatge d'argot).
4. tr. Sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal. Pus prest que'l ferre si hom no'l malla o no 'l treballa, prenen rovell, Spill 7790. Mentres l'un feya la fulla, treballava l'altre el pom, Picó Engl. 34. Amb alguns homes que tenien a treballar les terres, Massó Croq. 72. He posat els meus cinc sentits en aquesta obreta treballant-la tan bé com he sabut, Ruyra Parada 7. Treballar la pasta: maurar bé la pasta de farina per fer-ne el pa.